Diari el vallenc, especial salut 2017
El cos humà funciona gràcies a la tasca conjunta de milions d’unitats ( les cèl•lules ), que durant el desenvolupament es van especialitzant, formant els diversos aparells i òrgans que permeten donar-li forma i activitat. Així, tot i que e l’ origen és comú, podem parlar de sistema musculoesquelètic, digestiu, respiratori, nerviós…
Tenim clar que quan alguna d’aquestes parts del nostre cos es lesiona d’una forma física ( com ara un esquinç de turmell lleu, o de forma més contundent, com ara en un accident ) pateix un dany, que en funció de la gravetat, tardarà més o menys a restablir-se si això és possible, o per altra part quedarà alguna seqüela en el cas que no es pugui recuperar d’una forma completa.
Les lesions també poden aparèixer sense contusions, si una part del nostre cos la fem treballar d’una forma repetitiva o amb una càrrega de treball excessiva. La patologia serà més fàcil d’esdevenir si la persona no respecte un correcte descans, o no realitza una mínima activitat física ni cuida la seva dieta.
Que passa quan aquesta lesió, molèstia o dolor apareix sense una causa prèvia, sense que es compleixi alguna de les situacions anteriors?
En aquest punt, es quan la nostra mirada respecte el que està succeint ha d’anar més enllà. I l’osteopatia ja ens dona una visió més àmplia per no centrar-nos exclusivament en el lloc on tenim el dolor, ja que l’origen d’aquest pot estar en una estructura allunyada.
Però si en aquest punt afegim també la mirada sistèmica en aquell fet que el client ens està expressant, el com està vivint la situació que el porta a la consulta, i observem i preguntem al seu cos en quin punt està retenint la seva força de la vida, obtindrem una informació addicional molt valuosa per poder acompanyar al propi cos a restablir la seva funcionalitat natural.
En algunes de les situacions que vivim en el nostre entorn familiar, laboral , social .. s’hi poden establir dinàmiques que d’una forma inconscient facin que la persona pateixi un dolor. És a través de les fàscies del cos, que són els embolcalls dels diversos òrgans i que actuen en forma de lligaments, podem connectar-nos amb la seva força de vida que ens portaran a l’origen d’aquesta manifestació al pla físic.
A través de les maniobres d’osteopatia regulem la part bloquejada del cos, millorant la seva mobilitat, la seva circulació (tant sanguínia com energètica) i permetent la seva expansió. I amb la mirada sistèmica poden sortir a la llum les raons o sentiments que es poden amagar al darrera d’aquests bloquejos.
Tots podem imaginar el que passa per exemple en un petit accident de trànsit, on la conseqüència més habitual és la fuetada cervical ( que dona dolor al coll durant dies pel moviment inesperat que es produeix), però associat a això també hi podem trobar sentiments que el cos reté d’una forma immediata i inconscient, com la por, l’enuig o la sensació de vulnerabilitat.
El restabliment de la funció normal del cos i la presa de consciència de les possibles emocions retingudes al darrera , permeten a la persona encaminar-se cap a sanació, el sentit contrari de la lesió que és la retracció.
Pep Ferré Solé
fisioterapeuta i osteòpata