Crani-sacral

La teràpia crani-sacral biodinàmica és una teràpia creada a partir de l’osteopatia cranial de WG Sutherland, posteriorment desenvolupada per John Upledger i Franklyn Sills. Ells postulaven que a l’interior del crani hi ha un ritme respiratori que consisteix en unes suaus pulsacions d’aproximadament 6 a 12 cicles per minut, produït per la fluctuació del líquid cefalo-raquidi (LCR). Aquest líquid circula per la membrana dural envoltada pels ossos cranials, embolicant al cervell, medul·la espinal i tots els nervis raquidis, expandint així per tot l’organisme.

Aquest líquid fa recorregut baixant des del crani per la medul·la espinal fins al sacre i viceversa, fins novament arribar al crani. És per aquesta raó que els ossos cranials i sacre, entre d’altres, tenen un moviment propi permetent una expansió i contracció, afectant òrgans i teixits corporals.

A més d’aquestes suaus pulsacions per minut, hi ha altres moviments cranials encara més suaus i profunds anomenats marees, que seran les que més ens acompanyaran durant el treball crani-sacral a més de ser fonamentals per el treball biodinàmic. Els fluids, en aquest cas el líquid cefalo-raquidi (LCR), exerceixen una funció important en la distribució de la nostra potència biodinàmica.

 

En què consisteix la teràpia crani-sacral?

És una tècnica manual molt subtil que ajuda al cos a restablir els seus processos naturals d’equilibri i curació. La tècnica de palpació i treball del terapeuta és molt suau i això permet ajudar a alliberar el cos les seves resistències i bloquejos. Aquesta palpació pot realitzar-se en diferents punts del cos (crani, sacre, peus, diafragma) des de la qual anem a rebre els diferents estats de tensió. El terapeuta crani-sacral detecta i interpreta aquests ritmes d’expansió i contracció i mitjançant una delicada palpació, rebent informació de tot l’organisme a manera de ritmes, pulsacions, ondulacions, etc. D’aquesta manera es detecten les zones de bloqueig o resistència. La manca de mobilitat en certes àrees d’aquest ritme, indica una disfunció en aquesta zona.

Aquest ritme comença durant el desenvolupament embrionari i és la pròpia memòria del teixit la que s’encarrega de ser reproduït al llarg de la seva vida. Aquest moviment és transmès al llarg de tot el cos per mediació del teixit fascial.

L’interior del cos es relaciona a través d’un sistema de fàscies, que estan interconnectades entre si. D’aquesta manera quan hi ha una disfunció en algun punt concret, aquesta té una repercussió en tot l’organisme a través de la continuïtat de tota la fàscia. El terapeuta crani-sacral pot tractar un bloqueig fascial en una àrea del cos, treballant des d’una altra zona diferent i oposada a l’àrea de disfunció, obtenint grans resultats.

La tècnica de palpació és molt suau, i permet ajudar a alliberar el cos de les seves resistències i bloquejos. La teràpia crani-sacral actua com un procés d’auto regulació del pacient, el terapeuta va a estimular aquest procés, connectant amb el seu sistema, proporcionant els recursos necessaris perquè el cos superi totes les barreres i obstacles aconseguint l’equilibri i així la seva millora.

El tractament crani-sacral és un treball molt profund, on molt sovint treballarem amb les emocions i actituds personals que poden ser produïdes per experiències emocionals traumàtiques. Els nostres estats emocionals, per estrès, excitació, repressió, es van a reflectir en patrons i postures musculars característiques anomenat “memòria del teixit”. Fins i tot traumes físics i emocionals del passat estan reflectits els nostres teixits, que anomenem “nusos energètics”.

Molts pacients se sotmeten a teràpia crani-sacral per un dolor concret i al llarg del tractament, el pacient reconeix que aquest dolor és produït d’un problema emocional, sent aquest el causant de la seva malaltia física. Amb l’ajuda d’aquesta teràpia podem acompanyar al pacient a alliberar els processos produïts pel trauma, durant en el desenvolupament de les sessions es produeix un “alliberament somato emocional” que ens porta al fons del problema.