Osteopatia
L’Osteopatia és una ciència que va néixer a finals de selge XX als Estats Units gràcies al treball del doctor Andrew Taylor Still, que va comprendre que l’organisme és una unitat i que la salut depèn de l’equilibri funcional del conjunt de les estructures que constitueixen el cos humà.
El bon funcionament d’un òrgan depèn de que aquest tingui unes relacions mecàniques equilibrades amb les estructures que l’envolten ( ossos, músculs, tendons, vísceres, etc.) i que aquestes estiguin en harmonia. L’osteòpata utilitza les seves mans com a eina d’anàlisi i curació buscant les restriccions o manca de moviment (lesió osteopàtica) que alteren el conjunt de l’organisme. No es limita només a tractar els símptomes, sinó que busca el seu origen i va més enllà abans de tractar-lo.
Per fer el diagnòstic, s’explora cada estructura i els diferents moviments fis que es troba on és la causa del problema. Així mitjançant tests manuals i una palpació molt acurada s’identifiquen les disfuncions articulars, miofascials, vasculars, neurovegetatives, viscerals que estan alterant la bona funció d’algun teixit corporal.
Es poden aplicar diferents maniobres segons quina sigui la naturalesa del teixit lesionat, així trobaríem tècniques d’osteopatia estructural, osteopatia visceral i osteopatia cranial.
Osteopatia estructural
Utilitzaríem aquestes maniobres per la normalització del moviment en estructures del sistema esquelètic, restablint la correcta funció de les articulacions. Aquí trobaríem lesions en la columna vertebral, en les extremitats, com ara en el genoll, turmells, malucs, braços, etc.
Osteopatia visceral
L’objectiu és restablir el moviment en les estructures toves del sistema visceral, relaxant tensions en les fàscies que les uneixen, per permetre el correcte funcionament de l’òrgan i disminuir els efectes que es produeixen sobre el òrgans veïns quan hi ha una fixació. Indicada en molèsties o alteracions de la funció digestiva, dolor en la cavitat abdominal, restriccions respiratòries, disfuncions dels òrgans reproductors. Sense obviar la relació directa i causal de les patologies estructurals que tenen un origen en una fixació visceral.
Osteopatia cranial
Com indica el seu nom són un conjunt de tècniques centrades en el restabliment de la mobilitat de les estructures cranials. Els ossos que conformen el crani estan articulats entre ells , i el seu moviment solidari permet una correcta adaptació al de les estructures del sistema nerviós central i a la circulació sanguínia i del líquid cefaloraquidi.
Un bloqueig en alguna de les articulacions pot provocar la irritació d’un nervi o la incorrecta evacuació dels líquid, fent augmentar la pressió a l’interior. Amb la seva aplicació es poden tractar cefalees, migranyes, problemes digestius fruit de compressions nervioses, acúfens, contractures musculars, tensions oculars…